FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar o emmagatzemar (dades, sons, imatges, etc.), en un suport material adequat per a poder reproduir-los quan calgui. Observar, prendre nota (d'una cosa). S'han enregistrat tretze casos d'hepatitis a l'escola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La terra obrint-se, les aigües, un xuclador, etc., engolir (quelcom). Desaparegué com si la terra l'hagués dragat. Engolir (la vianda). El veiessis, com draga! no poder dragar algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a acollir la nova d'una cosa que semblava no poder ésser. ha! ha! Expressió usada per a indicar satisfacció, triomf. ha! ha! [o ha! ha! ha!] Expressió usada per a imitar una riallada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Radicalisme violent. Concepció política que propugna una centralització del poder polític estatal amb l'objectiu d'anul·lar les diferències entre els territoris que el componen i d'aconseguir una democratització radical. El jacobinisme de la Revolució [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
social. antropologia filosòfica Branca de la filosofia que estudia l'essència de l'home i el seu lloc en el món. antropologia física Antropologia biològica. antropologia política Branca de l'antropologia que s'ocupa de l'estudi de les relacions de poder, especialment en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
visites ràpidament per poder plegar d'hora. Es va esbandir les visites ràpidament per poder plegar d'hora. Escampar-se, especialment els cabells deixats anar. La llarga cabellera se li esbandia sota la gorra. A l'alba, els núvols s'esbandeixen amb la nit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'agut. L'agudesa d'una punta. L'agudesa del dolor. L'agudesa d'un escriptor. L'agudesa d'un epigrama. agudesa sensorial Poder de percepció i de discriminació dels sentits. Dita aguda. Celebraven les seves agudeses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punta d'una manta, d'un mocador, d'un full de paper, etc. Anella de corda que es fixa a cada extrem del cop d'un art de ròssec per tal de poder hissar l'art i assecar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de degollar. El degollament de sant Joan. Operació de canviar els taps de les ampolles de vi escumós a fi de poder separar el pòsit format mentre eren cap per avall en els pupitres de les caves. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desobeir. Castigar la desobediència a una ordre. Disposició a desobeir. La desobediència és un greu defecte. desobediència civil Refús col·lectiu d'obeir alguna llei o norma per tal de fer pressió pacíficament sobre el poder [...]
